Entrevista a Lluís Muñoz, secretario del Ayuntamiento de les Franqueses: “El alcalde me ha obligado a marchar”

PUBLICADO EN LA REVISTA   el10    (edicion valles oriental)

Tot i tenir la plaça en propietat, avui serà l’últim día de treball a l’Ajuntament de les Franqueses per al secretari municipal, Lluís Muñoz. Fa uns dies, l’al­calde, Francesc Colomé (CiU), el va obligar a triar entre marxar de forma voluntària o romandre en el càrrec i veure’s immers en una campanya interna de descrèdit personal i professional, que inclou l’obertura d’un expedient per inhabilitar-lo per mala praxis. Funcionari d’ha­bilitació nacional, el treball en el consistori li ha provocat diversos episodis d’an­sietat, de manera que ha optat per la primera de les alternatives i anar a cercar la pau a un altre lloc.

M’han arribat diverses informacions que asseguren que, fa uns dies, el mateix alcalde, Francesc Colomé, li va posar un ultimàtum perquè avui divendres deixi la feina. Sí, és veritat.

M’agradaria conèixer la seva opinió sobre les raons de la seva marxa. Jo, des que ell és aquí, he intentat ajudar-lo i ajudar els seus regidors. Hi ha gent que ho sap i ho ha vist. Ara, si ell considera que el que vaig fer abans que arribés ell és suficient com per fer el que està fent, és la seva opinió.

Què li va dir l’alcalde? Em van dir que em convidaven a marxar i que em donaven un termini perque ja havien estat prou pacients, i que si no ho feia es podien retreure coses que no m’afavoreixen, com el fet que tinc fei­na endarrerida.

Li van fer un xantatge en tota regla. Jo no puc dir això. Crec que han tingut poca vista; en l’últim ple van reconèixer que la plantilla d’aquest Ajuntament no és de les més nombroses comparada amb les dels municipis de les dimensions de les Franqueses. I han tingut poca comprensió de l’esforç fet a nivell personal.

Considera que li han fet assetjament laboral? Home, ells tenen el poder. Entre el col·lectiu de secretaris hi ha qui té una bona relació amb els polítics i qui no. Aquí l’ambient de treball és hostil i hi ha gent molt trepa, però molt. Jo penso que l’administració pública ha de ser d’una certa manera i m’he trobat que hi ha gent que es guia per criteris polítics.

Considera que ha fet quelcom malament? L’argument que utilitzen és que s’ha endarrerit la meva feina.

A vostè li van encarregar la feina de secretari dels consells de poble de Llerona i de Corró. Fent determinades tasques que no li pertoquen en funció del seu càrrec i que podria fer un administratiu, és normal que les seves responsabilitats com a secretari de l’Ajun­tament no estiguin al dia. He fet el que he pogut i, evidentment, no he estat prou hàbil com per saber amb qui havia d’estar bé i amb qui no, quines coses havia de fer abans que altres…

Vostè ja venia d’un altre ajuntament, de manera que tenia experiència en el tracte amb polítics. Sí, ja fa 20 anys que hi treballo.

L’Ajuntament de les Franqueses és “especial”? No, però sí que és una mica problemàtic. Amb tanta querella pel mig no es pot treballar sense nervis. La gent està tensa, els treballadors no tenen iniciativa per por al que pugui passar… Un ajuntament no és un lloc fàcil, tothom va amb molt de compte. Si a una persona no la tenen ben catalogada no l’ajuden tot el que podrien. Tothom està una mica a l’expectativa. La prova està en que, quan arriba un alcalde nou, els caps d’àrea pugen al seu despatx a explicar-li d’aquest o de l’altre. Suposo que això passa a totes les empreses, però aquí passa moltíssim.

Es produeixen ganivetades per l’esquena? Sí, i són brutals. La veritat és que no m’ho pensava pas, jo.

Vostè no hi ha treballat a gust, no? No, i vaig arribar amb moltes ganes. He fet un gran esforç i no he trobat l’ajuda suficient. Si diuen que valoren en zero tot el que he fet, m’estan insultant molt greument. Si hi haguessin eleccions d’aquí a tres mesos… però és que les eleccions són d’aqui tres anys. Tinc la hipoteca pagada i no em faltarà un plat a taula. No puc lluitar contra un Ajuntament; m’he de buscar la vida i pensar que trobaré un ajuntament on seran més comprensius. Hi ha una cosa que es diu dignitat. Me n’he d’anar.

“A l’Ajuntament hi ha una colla de ‘trepes’ i gent que es dedica a donar pel cul al personal”.

Se’n va obligat. Sí. A vegades t’obliguen a prendre decisions. Colomé té els seus assessors i deu haver-los preguntat si podia tirar envadant el meu cas, i aquests li deuen haver dit que sí. Si tingués recursos em quedaria i lluitaria pel meu bon nom.

Li ha sorprès que l’alcalde no el vulgui a l’Ajuntament i la pressió que ha exercit sobre vostè obligant-lo a marxar? Al principi, davant dels rumors que hi havia sobre que em faria fora, em va dir que no fes cas de ningú, que quan fos veritat ja m’ho diria ell mateix. Vaig pensar que era una persona molt maca. M’ha sorprès que ho faci a mig estiu, sense vacances i sense possibilitat de buscar altre lloc. Van a la seva. O caus bé, o no.

“O caus bé o no”. Tot es redueix a això? No crec que m’hagi portat malament amb Colomé, ni ara ni quan ell estava a l’oposició, com per merèixer un càstig. Però si ell ho ha viscut d’una altra manera, jo no puc fer-hi res.

La seva actitud és de conformisme amb el seu destí laboral. Si tingués el suport polític o l’administratiu… No tinc ni el suport del comitè perquè sembla que la gent que cobra a partir d’una determinada quantitat no té dret ni a aigua. És molt bèstia, però funciona així.

La seva és pràcticament “resignació cristiana”. Penso que en un altre ajuntament estaré més feliç que aquí, amb tant de trepa.

Pensa que si des d’un altre ajuntament es demanen al de les Franqueses referències seves, aquestes seran bones? No, no les donaran bones, però espero que no les donin massa dolentes. El meu esforç i les ga­nes d’ajudar les han de reconèixer. He complert amb la meva obligació.

Hi ha alcaldes que confonen al secretari de l’Ajuntament amb el seu secretari del govern.Potser. A les Franqueses hi ha una antipatia personal que es va crear a partir de la moció de censura. CiU pensen que els vaig putejar quan estaven a l’oposició, però no ho he fet perquè no sóc tan poderós ni tan intel·ligent. I això li he dit al Colomé. Per què m’acusa a mi de vulnerar-los drets? Legalment li he de donar la raó a qui la té i treure-li a qui no la té, estigui o no al govern; no em puc basar en criteris subjectius. I si he de donar a l’oposició una informació que el govern no vol que li doni, jo l’he de donar. No ho poden entendre?

Ha tingut alguna discusió amb Colomé en aquest sentit? No. Els temes delicats no me’ls demana a mí. És molt prudent, li demana als seus assessors.

El secretari municipal és una figura molesta? Hi ha ajuntaments que no els volen, però perque som persones que, igual que els interventors, fem complir la llei i posem pals a segons quines rodes. I això incomoda els polítics, que a vegades s’acceleren massa perquè només tenen quatre anys per fer tot el que voldrien. El secretari i l’interventor són les dues figures que poden plantar-los cara.

Si li hagués de retreure quelcom a Francesc Colomé, què seria? Voldría pensar que ha actuat així amb mi per la seva inexperiència. Si creu que és el millor pel seu poble i no puc posar-me en contra de l’alcalde en aquestes circumstàncies. No té raó.

“A les Franqueses he treballat amb ansietat”.

El nom del candidat que s’ha donat per a substituïr-lo no és funcionari sinó un contractat laboral que tampoc té la seva preparació. Serà més manipulable per l’equip de govern? En teoría, sí.

En política, no se sap a vegades on comença la teoría i acaba la pràctica. Sí. Els que han de canviar el sistema, si el sistema no és correcte, són els polítics, justament. Crec que he posat tota la meva voluntat aquí [a l’Ajuntament de les Franqueses], no me n’he sortit i puc explicar-li a l’alcalde perquè no me n’he sortit, i perquè he treballat amb ansietat.

Per què no se n’ha sortit i ha treballat amb ansietat? Perquè hi ha una colla de trepes i una altra colla de gent que es dediquen a donar pel cul i desprestigiar al personal.

Polítics… Si els polítics fan la seva feina i deixen que els altres facin la seva, tots junts poden treballar la mar de bé. I aquí, si li dones la raó a un o li treus a un altre, és un risc. Ells no poden oblidar el tema polític i que unes persones són els seus amics i altres són els seus enemics. Fan un gra massa i quan arriben aquí es transformen. Potser a casa seva són excel·lents, però després es transformen i, a vegades, no són massa justos amb els altres.

Amb quin alcalde ha treballat més a gust, amb l’Esteve Ribalta (PSC) o amb el Francesc Colomé (CiU)? Tothom té aspectes bons i aspectes dolents, però a mi l’Esteve Ribalta em va ajudar molt.

Com veu l’equip de govern actual, amb cinc partits? El pacte CiU-PSC era el més lògic perque són els dos partits que sumaven més vots.

Quina és la raó oficial de la seva baixa de l’Ajuntament de les Franqueses? Oficialment me’n vaig. A ells no els hi preocupa el meu futur, si cobraré o no, si faig vacances o no… El que ells volen és no veure’m. I jo els ho he posat massa fàcil. He treballat amb massa ansietat aquí dins; hauria d’haver-me negat a fer coses que no en pertocaven pel càr­rec. Sempre he volgut agradar i implicar-me i aquest ha estat el meu error.

José A. Pilar · Les Franqueses