Pobles petits, abandonats per les administracions
JOAN ROMA, Publicado en https://www.naciodigital.cat
Molta gent creu que en un Ajuntament, la peça clau és l’alcalde, i que tot gira al voltant de la seva persona i figura. S’equivoquen. Es certa la importància “política” de l’Alcalde i l’equip de govern, però la peça vital perquè un ajuntament pugui funcionar és el secretar o secretària – interventora. Sense aquesta peça, cap decisió, cap resolució política, pot esdevenir realitat, oimés si comporta moviments econòmics.
I perquè dic que els pobles petits, estan abandonats per les administracions, dites superiors? Doncs perquè centenars d’aquests ajuntaments no tenen aquesta peça o la comparteixen amb altres, de manera que només en tenen un trosset, a la setmana o al mes. Aquesta situació, 44 anys després de recuperar la democràcia, suposa una autèntica vergonya.
I és que si tots els ajuntaments, per petits que siguin, han de tenir aquest funcionari, se suposa que n’hi ha tants com fan falta. Doncs, no. A Catalunya, falten 300 secretaris i 200 interventors. No parlaré dels pobles grans ni de les ciutats. Ho deixaré per un altre dia. Avui em limitaré a parlar dels pobles petits, entenent per petits, tots el que tenen menys de 2.000 habitants. I a Catalunya, d’aquests en tenim prop de 600, sobre un total de 947 .
Un poble petit, ha de complir amb similars obligacions que un de mitjà o gran. Es a dir, gestionar, tramitar, certificar, adjudicar, justificar, o documentar tot el que passa i el que es decideix, de manera que la burocràcia és àmplia i feixuga, i el no compliment comporta paràlisis , i sancions, segons de què es tracti.
Aleshores si un poble no disposa de secretari – interventor no pot complir cap de les funcions abans esmentades. I si no les compleix, l’alcalde no pot decidir, ni fer acords ni gestions.
L’ajuntament queda parat, sense remei. Això, ara mateix passa a mitja dotzena de pobles de la comarca del Berguedà i a mitja dotzena més del Solsonès. A tots ells s’hi afegeixen unes quantes desenes més, a nivell global.
Com pot ser que passi això? Doncs, perquè no hi ha secretaris. Es a dir, no n’hi suficients com per cobrir tots els pobles. Culpa de qui ? Culpa de la Generalitat i del Govern Central, més d’aquest que d’aquell, perquè es tracta de cossos nacionals , entenent per nacionals, estatals.
Es fan poques convocatòries de places, i aprovar els concursos és complicat, però, a canvi qui els aprova té feina segura, i a més, ben pagada.
Aleshores, què fer? Doncs, dues coses. O es fan més convocatòries, o es rebaixen les condicions. El que no pot ser és paralitzar pobles, per no poder proveir aquest càrrec. Es desesperant, no tenir secretari propi, o tenir-lo tant compartit que al final, només en pots disposar 3 o 4 hores a la setmana i quan surt algun imprevist et quedis una o dues setmanes sense servei.
Ara i aquí, estem així. Produeix vergonya, i una sensació de desmanec i tantmenfotisme impropi de servidors públics. Parlo de les dues administracions que tenen competències en el tema: Govern central i Generalitat de Catalunya.
