Entrevista al Secretario del Ayuntamiento de Lloret de Mar, Rafael José García Jiménez
PUBLICADA en la web www.actualrevista.net (hoy desaparecida)
Rafael José García Jiménez, es desde el año 1991 (en que obtuvo la plaza en propiedad), el secretario del ayuntamiento de Lloret de Mar.
Tiene 49 años. Es licenciado en Derecho por la Universidad de Valladolid y en Ciencias Políticas por la UNED.
Quines són les funcions bàsiques del secretari de l’ajuntament?
Principalment són dues: fer de fedetari públic, és a dir, donar fe dels acords que es prenen en els diferents òrgans de l’ajuntament; i fer d’assessor jurídic de la institució i de cada un dels regidors, tant de l’equip de govern com de l’oposició. Evidentment -depenent del tipus d’ajuntament- també fas de gestor, de cap de personal i altres coses.
Com es garanteix o quines són les eines per garantir la transparència en l’administració local?
Ho resumiria dient que es garanteix en el compliment intel·ligent de la legalitat: s’ha de respectar la llei en allò fonamental, però cal tenir una certa flexibilitat. Actuar sempre segons els mateixos criteris, basats en un mètode de treball. En situacions iguals, solucions iguals.
Puntuï de l’1 al 10 l’agilitat burocràtica d’aquest ajuntament.
Jo diria que està entre el 6 i el 7, un aprovat alt. Tot és millorable. Crec que estem en un cert procés de canvi. L’ajuntament de Lloret té una bona base de personal i un bon “staff”, però potser ha faltat durant un temps una graduació intermitja i en això s’està treballant actualment. A més, cal millorar els procediments amb l’ajuda de les noves tecnologies.
Com s’ho ha fet per guanyar-se el més gran respecte per part de tots els polítics de la casa?
(Gràcies per la pregunta) Fomentant la confiança amb cada una de les persones, essent el secretari de tots i actuant amb professionalitat.
La seva feina, l’obliga en certes ocasions a ser més diplomàtic del que realment voldria?
En alguna ocasió sí, però jo de per si sóc molt diplomàtic, ho sóc per convenciment i per naturalesa. Entre altres coses, de petit volia ser diplomàtic. Amb 10 anys els meus ídols eren el Ministre d’Assumptes Exteriors del Govern de torn i en Kennedy, que el van matar llavors, per això recordo que tenia 10 anys. Tinc aquest tarannà, sóc una persona de consens i m’agrada intentar buscar solucions intermitges, que normalment sempre n’hi ha.
Quines són les característiques que, segons vostè, hauria de tenir un bon alcalde?
Molt obert a tothom, és a dir, no ser gens sectari per a mi és fonamental. Després, capacitat de treball i sobretot capacitat d’aprendre i voler aprendre; evidentment, en un càrrec com aquest, saber escoltar als companys de govern primerament -que no és fàcil- a l’oposició, als veïns i als tècnics. I, per últim, lideratge polític i social, és a dir, tenir capacitat de negociació, ser un bon gestor i ser flexible però segur al mateix temps.
Per la seva experiència personal, quins creu que són els defectes i les virtuts dels polítics en general?
Com a virtuts, personalment, jo valoro molt el compromís de la gent per presentar-se, perquè després ens queixem molt de que si no hi ha nivell, que si fixa’t qui són, que si no en saben… doncs bé, tots aquests que en saben tant que es presentin, està obert a tothom. Després, és una dedicació sense massa recompensa, ni econòmica, ni social. Un esforç bastant general per solucionar temes i també una capacitat de diàleg i d’escoltar. Pel que fa als defectes, a vegades, falta d’una formació específica pels que ocupen alguns càrrecs concrets, i no per culpa d’ells sinó potser del propi sistema que hauria de preveure una mena d’escola de polítics. Per últim, gent que no acaba de veure que està a l’administració i no en la vida privada. Que els costa entrar per certes formalitats i normes que no deixen de ser necessàries per tal de garantir la transparència.
En tots aquests anys, s’ha sentit coaccionat alguna vegada a prendre un posicionament determinat?
Coaccionat no, pressionat sí. Coacció ratllaria el delicte, en que de manera directa o indirecta t’amenacessin. Pressió és “poner toda la carne en el asador” i intentar convèncer perquè et mullis més del compte.
Si disposés d’una vareta màgica i li concedissin tres desitjos, què faria per millorar Lloret?
Per una banda, intentar conciliar els diferents usos i activitats del poble –hotelera, comercial, oci- entre si i amb la vida de la gent que viu al poble. Millorar les infrastructures afectant el menys possible al medi ambient. I aconseguir que en el crisol de cultures, que entenc que és Lloret, prevalgui més la relació de persones que no altres temes.
