Margarita Sanz González, secretaria municipal de Sant Pere de Ribes: «Garriga se me ha disculpado muchas veces»

FUENTE: www.diaridevilanova.cat

La secretària municipal de Sant Pere de Ribes es jubila després de 35 anys i tres mesos al municipi

Diu que no va tenir una bona rebuda al principi, però que després va ser «fantàstic»

Margarita Sanz González, la secretària municipal de Sant Pere de Ribes, celebrava aquest dijous el seu primer dia de jubilació. En les hores prèvies, aquesta dona treballadora que sempre ha volgut mantenir-se en un discret segon pla, concedia una entrevista al DV. Han estat tres dècades i mitja d’experiències, moltes batalles i un munt d’anècdotes que donarien per a un llibre.

—Com s’explica haver estat 35 anys i tres mesos en un mateix ajuntament?

—Quan vaig arribar aquí pensava estar-me un any i demanar-me el trasllat al més aviat possible, perquè la meva família estava a Segovia i jo estava aquí sola. La rebuda per part de la Corporació que hi havia en el moment no va ser bona, però coneixes a la gent, els agafes afecte… El cas és que em va costar. Passat el temps, vam arribar a una entesa fantàstica. Al final, han estat 35 anys i tres mesos. És molt difícil que un secretari es mantingui tants anys.

—Què va passar perquè la seva rebuda no fos bona?

—Com que venia imposada per Madrid, perquè era una funcionària d’habilitació nacional, no vaig ser ben rebuda. A més, tenint en compte que jo no era catalana i no parlava català, m’ho van demostrar durant un període de temps, fins que vaig parlar amb l’alcalde [Xavier Garriga] i li vaig dir que jo estava treballant al municipi per al municipi, i que no mereixia aquesta situació. I que m’esforçava a aprendre el català. A partir d’aquí va canviar força la situació i ens vam fer molt amics. Fins ara, que mantenim l’amistat. Moltes vegades m’ha demanat disculpes.

—Més enllà d’això, com descriuria Xavier Garriga?

—És una persona molt intel·ligent, molt activa, amb molt de caràcter i a vegades amb el personal era bastant dur. Al començament, que eren els primers ajuntaments democràtics, es van fer moltes coses. Van fer una aposta per la disciplina urbanística molt forta, que es necessitava. Hi havia una gran quantitat de construccions il·legals, sobretot a les urbanitzacions, i es va ordenar tota la part de les Roquetes.

—Amb qui més anys ha treballat, però, és amb Josep Antoni Blanco. Quin record en té?

—Ha tingut clars i obscurs. La primera època no ens vam entendre. Va ser dura, suposo que per a ell també, que era nou. Va fer l’opció de portar una persona de la seva confiança i aleshores teníem problemes. Després ens vam entendre, perquè Blanco és llest i té molta facilitat de paraula. És una persona afable.

—Anna Gabaldà va estar poc temps. Què n’explica?

—És una persona molt treballadora. Molt patidora. Ho va passar malament. Valoro força l’esforç que va fer de posar-se al davant i de fer moltes coses, malgrat que li van tocar temes molt durs.

—Lluís Giralt és amb qui millor s’ha entès, oi?

—És una persona molt cordial. No l’he vist enfadat ni res, i això que hem tingut discrepàncies. Van ser els mesos més tranquils que he tingut.

—Acabem. I Garrido?

—És molt intel·ligent i molt ordenada. Té el cap molt ben posat. Sap el que vol i a on va.

La fins ara secretària municipal ha aconseguit atraure en un mateix acte els cinc alcaldes que hi ha hagut al municipi fins al moment, una situació insòlita al municipi. És el que va passar fa pocs dies en el comiat que l’Ajuntament li va oferir, al qual van assistir Xavier Garriga, Josep Antoni Blanco, Anna Gabaldà, Lluís Giralt i Abigail Garrido. Dimarts de la setmana passada, els portaveus dels diferents grups polítics municipals li van dedicar unes paraules de reconeixement, en el que era el seu darrer ple municipal. Mentre no hi hagi secretari titular, la substituirà el secretari accidental, Santi Blanco.

Lloa a la figura del regidor

Si alguna lliçó especial n’ha extret Margarita Sanz dels 35 anys i escaig que ha estat secretària municipal és la que n’ha rebut de la tasca duta a terme pels regidors que ha conegut. «La gent hauria de saber el que és ser regidor», assegura. «Hi haurà municipis on serà diferent, però aquí estan molt mal pagats; això amb les hores que hi dediquen i la responsabilitat que tenen». La primera imatge que la va impressionar del municipi, recorda, va ser l’edifici de l’Ajuntament. «Venia d’ajuntaments que no tenien el caire d’ajuntament. El saló de sessions em va encantar».